|
Els programes d’enriquiment ambiental es fan servir avui en dia en la gran majoria de parcs zoològics. S’utilitzen sobretot per a felins, cànids, simis i per algunes aus, tot i que resulten beneficiosos per a la gran majoria d’animals.
Els animals que viuen en captivitat sovint no tenen suficient espai per moure’s i per a distreure’s. Hem de tenir en compte que tots aquest animals en llibertat passen un gran nombre d’hores en busca d’aliment, cosa que en captivitat no succeeix.Dit de manera senzilla, els animals acaben patint un avorriment extrem, cosa que els comporta una sèrie de problemes psicològics com per exemple les estereotípies. Aquesta malaltia es probable que l’hagueu observat en alguns animals al zoo, o fins i tot en alguns gossos que viuen engabiats, i consisteix en que els animals en qüestió agafen una sèrie de “vicis” o tics nerviosos, com per exemple començar a donar voltes sobre si mateixos o anar resseguint constantment les parets dels seus tancats.

Testudo marginata sobre una roca
En les tortugues no s’ha demostrat que puguin existir aquest tipus de comportaments, però els afeccionats a les tortugues que fa temps que gaudim d’aquest animals haurem observat en moltes ocasions que algunes tortugues s’estan moltes hores quietes, sense fer res, i pot semblar-nos que estan mig deprimides (no tenim en compte el gran nombre d’hores en les que prenen el sol, ja que això és un fet que realitzen a diari també a la naturalesa). Podem evitar alguns d’aquest problemes, a més a més d’afavorir la salut dels nostres animals, amb algunes propostes relacionades amb l’enriquiment ambiental.
Dividirem aquestes recomanacions per a tortugues d’hàbits majoritàriament terrestres i per a tortugues més aviat aquàtiques.
Per a tortugues terrestres: - Es recomana construir unes instal·lacions com més grans i espaioses millor, ja que això permetrà a les tortugues caminar molt més i passar llargues hores investigant el recinte i buscant aliment.
- Els hem de donar els aliments sencers, sense trossejar. Això les obliga a esforçar-se molt més per menjar i ajudarà a que el seu bec es vagi llimant mica a mica. Podem, per exemple, donar-los-hi enciams sencers (o escaroles, endívies, ...), o pomes tallades en trossos ben grans (l’alimentació dependrà de cada espècie).
- Els hem de donar el menjar cada dia en alguns llocs diferents del recinte, ja que així hauran de buscar diàriament el seu aliment.
- Una altra recomanació relacionada directament amb l’anterior és la d’anar modificant l’hora de donar-los-hi el menjar, per a que estiguin sempre pendents de buscar-se l’aliment.
- Hem de plantar algunes plantes silvestres i diferents tipus de vegetals al seu recinte. D’aquesta manera les tortugues s’aniran alimentant de forma natural. Aquestes plantes tenen una aportació de calci molt elevada, cosa que és molt positiva per les nostres tortugues. Podem plantar per exemple dent de lleó, llentisc, canonges, enciams, ...
- Hem de variar diàriament l’alimentació de les tortugues, amb una doble finalitat: per una part, en assegurem que s’alimenten de tot el que necessiten, i per l’altra les acostumem a variar de gustos per a que no s’habituïn a un tipus de menjar concret.
- Podem posar al recinte o al terrari ossos de sépia per a que ho vagin mossegant. D’aquesta manera tindran un gran suplement de calci i evitaran el sobrecreixement del bec.
- Al seu recinte hi posarem roques, troncs i escorces per a que hagin d’anar superant els diferents obstacles . Aquest fet les ajudarà a mantenir-se més en forma i a anar llimant les ungles.

Tortuga russa superant un obstacle
- Podem anar canviant sovint la decoració del terrari o recinte, posant nous obstacles o noves plantes i canviant la ubicació dels abeuradors, per a que vagin trobant noves coses a investigar. Les coves no s’haurien de modificar, ja que si són ubicades als llocs més adequats no s’haurien de canviar.
Per a tortugues aquàtiques: - És també recomanable donar-los-hi a les tortugues els aliments sencers, sense trossejar, com per exemple alguns trossos de carn o de peix. Les cries és millor que mengin aliments petits, ja que és possible que encara no tinguin força per trossejar trossos massa grans.
- Podem posar plantes a l’estany o a l’aquari. Poden crear alguns amagatalls i és possible que una bona part acabin essent consumides per les tortugues, convertint-se així en una bona aportació vegetal a la seva alimentació.
- A les tortugues carnívores o omnívores els podem donar aliment viu, com per exemple petits peixos, cargols, invertebrats, ... D’aquesta manera no perdran les seves habilitats per a la caça, i faran molt més exercici en perseguir algunes preses.
- En aquest cas també podem deixar flotant a l’aigua un os de sépia, ja que és una bona aportació de calci i evitarà que els creixi el bec en excés.
- Es pot construir també un tub dispensador de cucs. Consisteix en agafar un tros de tub de plàstic, tapar-ne els extrems, fer petits forats de la mida dels cucs o larves, i posar-hi a dintre alguns cucs de terra, cucs de la farina, larves, ... D’aquesta manera els cucs aniran caient mica a mica a l’aigua, i les tortugues estaran molt de temps pendents de trobar noves preses.
- Hem d’anar variant la seva alimentació, el lloc de menjar i les hores en que els ho donem, ja que així estaran tot el dia pendents del menjar. El menjar, però, els hi hem de donar únicament quan hi hagi prou llum per a que pugin veure el menjar.
- Una recomanació que pot servir per a moltes espècies, sobretot per a les que no són agressives, és mantenir-les en petits grups, ja que d’aquesta manera “s’animen” més a menjar, prendre el sol, ... Fa ja molts anys que tinc tortugues de diferents espècies i he pogut observar que viuen millor si estan acompanyades. Un cas molt clar va ser el d’una Trachemys de 8 cm que s’havia quedat sola al seu aquari (la seva companya va morir). La tortuga quasi no nedava ni menjava, fins que li vàrem posar tres petites companyes de la seva mateixa espècie i va fer un canvi radical, fins a convertir-se a dia d’avui en una femella de més de 22 cm de llarg amb una salut envejable.
- Si tenim les tortugues en un estany ben gran amb una zona terrestre això els permetrà passar més hores investigant, tant dins com fora de l'aigua.
Text i imatges: Enric Pàmies
|