La tortuga mediterrània (Testudo hermanni hermanni) és probablement l'espècie que tothom considerarà com la tortuga autòctona per excel·lència, però hem de remarcar també que en realitat és una espècie poc coneguda pels catalans, ja que la majoria no coneixen els seus costums, on habiten o fins i tot quin és el seu estatus legal.

Introducció
Ens trobem davant una espècie d'hàbits totalment terrestres, d'alimentació bàsicament vegetariana i d'una resitència i adaptabilitat prou gran.
Aquestes tortugues poden sobrepassar els 20 cm (en el cas de les femelles, que són sempre més grans), i tenen una coloració de closca de tons grogosos (més o menys intensos dependent dels exemplars i de la seva procedència) amb grans taques quasi negres. Els seu plastró és de fons groc, amb dues grans bandes negres a ambdós costats. El cap acostuma a ser de color bru, amb algunes escames més fosques i d'altres més grogoses. Les potes són de color bru, sense cap mena de dibuix.
La cua és força més llarga i ampla en els mascles, i en els dos sexes hi observarem a la punta una espècie d'ungla característica de l'espècie.

Closca d'una tortuga mediterrània

Plastró del mateix exemplar

Origen i distribució
Les Testudo hermanni es troben en gran part del continent europeu, des d'Espanya fins a Grècia, resseguint tota la costa mediterrània (França, Itàlia, Balcans, ...), i també a Bulgària i Rumania. La podrem trobar també en diverses illes, com Mallorca, Menorca, Còrsega i Sardenya. Els exemplars presents a les illes van ser introduïts al llarg de molts segles, ja que era un aliment freqüent als vaixells.
La subespècie present a Catalunya, Testudo hermanni hermanni, habita només a Espanya, França i Itàlia (amb les seves pertinents illes). La resta de poblacions pertanyen a la subespècie Testudo hermanni boettgeri.
Aquesta espècie habita en zones de matolls i alzinars, conreus, i fins i tot a algunes zones d'ambient dunar. Els agrada viure en llocs amb presència de marges, ja que els utilitzen d'amagatall.

Identificarem les Testudo hermanni boettgeri perquè tenen la juntura de les plaques pectorals més ambla que la de les plaques femorals

En canvi, les Testudo hermanni hermanni presenten una juntura de les plaques femorals més ampla

La tortuga mediterrània als Països Catalans
A Catalunya hi podrem trobar l'única població natural d'aquesta espècie de tot l'estat, present al massís de l'Albera (Girona). També és present a Mallorca, Menorca, a alguns punts de Castelló, al Delta de l'Ebre, a la serra del Montsant i al massís del Garraf, a més a més d'altres punts dispersos. Es considera que la pràctica totalitat d'aquests exemplars han estat introduïts per l'home.

Dimorfisme sexual
En exemplars que ja han assolit la maduresa sexual és ben senzill diferenciar els sexes: els mascles presenten una cua molt més llarga i ampla, els escuts anals són més oberts, són de mida més reduïda i, quan són adults, els mascles presenten un plastró còncau i els escuts supracaudals estan corbats "tancant-se" sobre la cua.

La cua del mascle és més llarga i ampla

La cua de la femella és més curta

Ecologia i costums
Es tracta de tortugues bàsicament vegetarianes, que consumeixen una àmplia varietat de plantes silvestres (plantatge, xicoira, dent de lleó, rúcula, ...), fruits (com les móres) i verdures i hortalisses de zones conreades. Ocasionalment poden ingerir restes d'animals morts o excrements.
Aquestes tortugues acostumen a estar més actives durant les hores de més calor (a la primavera i tardor), i sobretot als matins de l'estiu. Un cop arriba el fred, buscaran algun cau o marge on s'amagaran per a passar l'hibernació ben protegides, ja que el seu metabolisme es redueix dràsticament i podrien ser una presa fàcil per a molts depredadors.
Tot i que semblin animals lents i poc hàbils, són capaces d'escalar murs i marges i de camuflar-se entre la vegetació amb gran rapidesa.
Les tortugues són animals que poden arribar a viure molts anys. En el cas d'aquesta espècie, és molt probable que superin els 50-60 anys, fins i tot es coneixen exemplars que han sobrepassat els 100 anys.

Exemplar de Testudo hermanni hermanni entre els matolls secs

Estatus i conservació
A causa de l'acció humana sobre el territori (incendis, fraccionament d'hàbitats, contaminació, ...) i de la captura d'animals, les poblacions d'aquesta espècie han disminuït els últims anys. Existeixen diferents projectes de reintroducció i reproducció en captivitat d'aquestes tortugues amb l'objectiu d'aconseguir augmentar aquestes poblacions.
A Catalunya està totalment prohibida la tinença d'exemplars d'aquesta espècie.

Alguns exemplars presenten una curiosa taca groga a les galtes

Cria d'un o dos anys en un centre de reproducció en captivitat

Bibliografia consultada
BONIN, F. / DEVAUX, B. / DUPRÉ, A. (2006) - Tortugas del mundo. Lynx Edicions, Barcelona.
MERCHÁN, M. / MARTÍNEZ, A. (1999) - Tortugas de España. Antiqvaria, Madrid.
SOLER, J. / MARTÍNEZ, A. (2005) - La tortuga mediterrània a Catalunya. Edicions l'Agulla de cultura popular, Tarragona.
VETTER, H. (2006) - La tortuga mediterránea, Testudo hermanni. Reptilia Ediciones i Edition Chimaira.

Text i imatges: Enric Pàmies Pallisé