La tortuga mora (Testudo graeca) és l'espècie de tortuga terrestre més present a tot l'estat espanyol. Als Països Catalans, però, només la trobem present a algunes zones de l'oest de l'illa de Mallorca.

Introducció
La tortuga mora pot semblar-nos que és molt similar a la tortuga mediterrània (veure la fitxa de la tortuga mediterrània), tot i que presenta algunes diferències prou evidents per a poder diferenciar-les sense dificultat.
La tortuga mora pot arribar a medir més de 25 cm. La seva coloració general és força groga, amb grans taques negres. Degut a la seva àmplia distribució podem trobar exemplars d'aquesta mateixa espècie amb coloracions prou diferents, i fins i tot algunes poblacions poden presentar mides màximes més petites del que és habitual.
Les principals diferències amb la tortuga mediterrània (Testudo hermanni) són en la seva mida (una mica més grans en aquest cas), en la coloració, en la presència d'un escut supracaudal únic i en que la tortuga mora presenta dos petits espolons a la part posterior de les potes del darrere. Les tortugues mediterrànies tenen a la punta de la cua una petita ungla.

Petit exemplar de tortuga mora fotografiat a Almeria

La coloració de les cries és molt més clara que les de la tortuga mediterrània

Preciós exemplar adult fotografiat a Múrcia

Origen i distribució
Les Testudo graeca tenen una distribució realment àmplia, que pot abarcar des d'Espanya, Balears, Sardenya, Turquia, Armènia, Israel, Jordània, Iran, Iraq, Síria, Egipte, Líban, Tuníssia, Argèlia i Marroc. Degut a aquesta gran distribució trobem una varietat cromàtica i genètica enorme, fet que ha comportat que els experts hagin identificat un bon nombre de subspècies i varietats geogràfiques en constant revisió (alguns fins i tot s'han atrevit a dividir-les en diferents espècies).
A Espanya és present bàsicament a les zones pròximes a Doñana, a Almeria i Múrcia (les zones amb més població) i a Mallorca.

Acostumen a habitar zones semi-àrides, amb poca vegetació i arbustos baixos.

Hàbitat de la tortuga mora a Múrcia

Hàbitat de la tortuga mora (Testudo graeca graeca) a Almeria

Gran diferència cromàtica entre tres exemplars trobats a pocs metres de distància

Dimorfisme sexual
En exemplars que ja han assolit la maduresa sexual és ben senzill diferenciar els sexes: els mascles presenten una cua molt més llarga i ampla, els escuts anals són més oberts, són de mida més reduïda i, quan són adults, els mascles presenten un plastró còncau.

Detall de la cara d'un exemplar trobat a Múrcia

Ecologia i costums
Es tracta de tortugues estrictament vegetarianes, que s'alimenten de flors (sobretot a la primavera), tiges tendres i plantes de diferents espècies. A l'estiu s'observen quasi únicament de plantes seques.
Com passa amb la majoria d'espècies, es possible que molt ocasionalment puguin alimentar-se d'animals morts o d'excrements.
Durant la primavera acostumen a estar actives al llarg del dia, però a mesura que van arribant els mesos de calor cada cop les hores d'activitat van passant a les primeres hores del dia.
El seu hàbitat és realment sec, per tant quan troben algun toll o petit estany poden passar-se uns quants minuts amb el cap submergit ingerint grans quantitats d'aigua. És probable també que com succeeix amb una espècie molt propera, la tortuga egípcia (Testudo kleinmanni), aprofiti la rosada que es queda sobre les plantes durant la nit per beure algunes gotes d'aigua.

Tortuga mora amb una coloració més clara del que resulta habitual

Exemplar amb una coloració realment espectacular

Estatus i conservació
Les principals amenaces per aquestes tortugues són la fragmentació i pèrdua dels hàbitats (degut a la construcció d'urbanitzacions, camps de golf, a la construcció de carreteres, ...), els incendis, i la captura per a tenir-les com a mascotes.
Conservant degudament les zones on habita, s'aconseguiria amb poc temps una recuperació important de l'espècie, ja que actualment en algunes zones el efectius són prou elevats. En aquesta espècie en concret una reintroducció d'exemplars podria resultar perjudicial, ja que si les tortugues ntroduïdes fossin portadores de virus podria extendre's ràpidament per la zona.

Tortuga trobada amb greus cicatrius provocades per un incendi

Tortuga amb ferides provocades probablement per algun gos

Bibliografia consultada
- ANDREU, A.C. / DÍAZ-PANIAGUA, C. / KELLER, C. (2000) - La tortuga mora (Testudo graeca L.) en Doñana. Asociación Herpetológica Española, Barcelona.
- GIMÉNEZ CASALDUERO, A. / ESTEVE SELMA, M.A. / ... (2004) - La tortuga mora en la Región de Murcia. Conservación de una especie amenazada. Diego Marín Editor, Murcia.
- MERCHÁN, M./ MARTÍNEZ, A. (1999) - Tortugas de España. Antiqvaria, Madrid.
- PLEGUEZUELOS, J.M. / MÁRQUEZ, R. / LIZANA, M. (2002) - Atlas y Libro Rojo de los anfibios y reptiles de España. Ministerio de Medio Ambiente, Madrid.

Text i imatges: Enric Pàmies Pallisé